in , ,

La carn del futur

Vleisch

Què és Vleisch?

La carn cultivada no està destinada a vegetarians o vegans, subratllen els científics holandesos, sinó a persones que pensen que no poden prescindir de la carn. Perquè bàsicament l’home pot viure de plantes només. Com que moltes persones que prèviament han menjat carn, perden el seu sabor i textura, ja hi ha diverses alternatives d’herbes, principalment anomenades “carn”. Estan elaborats amb gluten de blat (seitan), soja (tofu, soja, tempeh), el Fusarium venenatum ascomicet fermentat (Quorn), altres bolets, jackfruit, lupins, arròs, pèsols, cigrons, pecans o algues.

Vleisch: alternatives de futur

algaque es mengen a l’Àsia oriental, són fins i tot interessants per a la producció d’aliments del futur. Tot i que tenen un valor nutritiu quantitatiu baix, però contenen molts minerals i vitamines i es poden collir o criar fàcilment. Tanmateix, quan creixen al mar durant molt de temps, contenen massa iode.

pilze també són prometedors perquè no necessiten cap terra per créixer i poden alimentar-se de residus com el cafè sud.

insectes són anomenades repetidament com a font alternativa de proteïnes.

Peter Arras de Institut AKT de Mitweltethik propaga els aliments mitjançant biofermentadors cel·lulòsics (palla, canyes, etc.), tal com es trobava en un estómac de rumiant artificial. En general, el que avui dia considerem residus és una font interessant per al futur de l'energia i la producció d'aliments. Cores, tiges, safates i seccions relacionades amb la producció solen contenir substàncies valuoses que es podrien utilitzar directament si es tracten adequadament en lloc de ser utilitzades com a fertilitzant o eliminar.

Cal no oblidar tampoc que molts aliments es llencen innecessàriament. A la Unió Europea, es tracta d’una mitjana de 179 quilograms anuals per persona. El 42 per cent d’aquests es destina a les llars privades, el 39 per cent als productors d’escombraries, el 14 a la gastronomia i el cinc per cent als minoristes.

Foto / Video: Shutterstock.

Escrit per Sonja Bettel

Deixa un comentari