Informe: una eliminació completa del gas rus seria econòmicament justificable

per Martin Auer

Com afectaria l'economia austríaca una sortida del gas natural rus? Un informe publicat recentment per la Complexity Science Hub de Viena nach1. La resposta en poques paraules: notable però manejable si els països de la UE treballen junts.

Àustria importa el 80 per cent del seu consum anual de gas de Rússia. La UE al voltant del 38 per cent. El gas podria fallar sobtadament, ja sigui perquè la UE va imposar un embargament d'importacions, o perquè Rússia va aturar les exportacions, o perquè els gasoductes van quedar danyats pel conflicte militar a Ucraïna.

L'informe examina dos possibles escenaris: el primer suposa que els països de la UE treballen conjuntament per resoldre el problema junts. El segon escenari suposa que els països afectats actuen individualment i de manera descoordinada.

El 2021 Àustria va consumir 9,34 milions de metres cúbics de gas natural. Si no hi ha gas rus, en faltaran 7,47 milions. La UE podria adquirir 10 bcm addicionals a través de canonades existents i 45 bcm en forma de GNL dels EUA o dels Estats del Golf. La UE podria agafar 28 milions de m³ de les instal·lacions d'emmagatzematge. Si els estats de la UE treballessin conjuntament de manera coordinada, a cada país es perdria el 17,4% del seu consum anterior. Per a Àustria, això significa un menys d'1,63 milions de m³ aquest any (a partir de l'1 de juny).

En l'escenari no coordinat, tots els països membres intentarien comprar gas que falten als mercats internacionals. Sota aquesta hipòtesi, Àustria podria subhastar 2,65 milions de m³. En aquest escenari, però, Àustria podria disposar ella mateixa del seu emmagatzematge i podria retirar 1,40 milions de m³ addicionals. En aquest escenari, Àustria estaria per sota dels 3,42 milions de m³, el que seria el 36,6 per cent.

L'estudi suposa que 700 MW de centrals elèctriques de gas es poden convertir en petroli a curt termini, estalviant un 10,3 per cent del consum anual de gas. Els canvis de comportament com la reducció de la temperatura ambient a les llars en 1 °C podrien suposar un estalvi de 0,11 milions de m³. El consum reduït també reduiria el gas necessari per operar la infraestructura del gasoducte en 0,11 bcm més.

Si els països de la UE treballen junts, Àustria es trobaria per sota dels 0,61 milions de m³ l'any vinent, el que suposaria el 6,5 per cent del consum anual. Si cada país actués pel seu compte, Àustria li faltaria als 2,47 milions de m³, el que suposaria el 26,5% del consum anual.

Després de subministrar els clients protegits (llars i centrals elèctriques), el gas restant es destina a la indústria. En l'escenari coordinat, la indústria només hauria de reduir el seu consum de gas en un 10,4% respecte al nivell normal, però en un 53,3% en l'escenari no coordinat. En el primer cas, això suposaria una caiguda de la producció de l'1,9 per cent, en el pitjor dels casos, un 9,1 per cent.

Les pèrdues, segons l'informe, serien significativament inferiors a l'impacte econòmic de la primera onada de Covid-19 en el primer escenari. En el segon escenari, les pèrdues serien comparables, però encara més petites que les pèrdues de la primera onada corona.

L'impacte d'una prohibició d'importació de gas depèn en gran mesura de les contramesures que es prenguin. Com a punts clau, l'informe cita la coordinació a escala de la UE de la política de subministrament de gas, la preparació per al canvi de centrals elèctriques a altres combustibles durant l'estiu, els incentius per canviar els processos de producció, els incentius per al canvi de sistemes de calefacció, els incentius per a la inversió en tecnologies d'energies renovables, els incentius per a la població per participar activament en l'estalvi de gas.

En resum, l'informe conclou: "Atesa l'immens dany causat per la guerra, un embargament d'importació de gas rus a tota la UE podria representar una estratègia econòmicament viable".

foto de portada: Boevaya mashina: Edifici principal de Gazprom a Moscou, via Wikimedia, CC-BY

1 Anton Pichler, Jan Hurt*, Tobias Reisch*, Johannes Stangl*, Stefan Thurner: Àustria sense gas natural rus? Impactes econòmics esperats d'una aturada sobtada del subministrament de gas i estratègies per mitigar-los.
https://www.csh.ac.at/wp-content/uploads/2022/05/2022-05-24-CSH-Policy-Brief-Gasschock-Fin-Kurzfassung-DE.pdf.
L'informe complet:
https://www.csh.ac.at/wp-content/uploads/2022/05/2022-05-24-CSH-Policy-Brief-Gas-Shock-Long-Version-EN.pdf